Diacrític

Diacrític



Aquest apartat està dedicat a la publicació d'un recull de paraules relacionades amb el signe diacrític.






La font consultada ha sigut www.diccionari.cat.





diacrític -a

adj Que serveix per a caracteritzar, per a distingir.


2. signe diacrític (o simplement diacrític mFON Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar alguna mena de modificació fonètica.



Llista nova. Vàlida des de 2019.



Signe diacrític


bé. Substantiu.
bé. Adverbi.
bé. Conjunció.
bé. Interjecció.
bé. Nota d'un examen.

be. Forma singular de la lletra b.
be. Nom genèric d'una determinada espècie d'animals Ovis aries.



béns. Substantiu. Forma plural de .



déu. Nom genèric amb què hom designa l'anomenat ésser suprem.

deu. Adjectiu.
deu. Nombre cardinal.



déus. Forma plural de déu.

deus. Forma plural del nombre cardinal deu.



és. Del verb ésser o ser.

es. Pronom personal reflexiu de tercera persona del sigular i del plural.



mà. Part del cos humà.

ma. Primera persona del femení singular del pronom possessiu.
ma. Adjectiu possessiu femení que fa referència a la primera persona del singular.



més. Adverbi de quantitat.

mes. Espai de temps.
mes. Conjunció. Però.



món. Conjunt de totes les coses, la realitat, l'univers sencer.
món. El planeta Terra.
món. La societat o una part de la societat.

mon. Primera persona del masculí singular del pronom possessiu.
mon. Adjectiu possessiu masculí que fa referència a la primera persona del singular.
mon. Adjectiu relatiu o pertanyent al mon.



pèl. Apèndixs filiformes que presenten alguns animals i plantes.

pel. Article contracte format per la preposició per més l'article el.



pèls. Forma plural de pèl.

pels. Article contracte format per la preposició per més l'article els.



què. Pronom de relatiu precedit de preposició.
què. Pronom interrogatiu neutre.

que. Adverbi.
que. Adjectiu.
que. Conjunció.



sé. Del verb saber.

se. Pronom reflexiu de tercera persona.



sí. Adverbi d'afirmació.

si. Cavitat o depressió.
si. Conjunció.
si. Forma que pren, en alguns casos, el pronom reflexiu de tercera persona darrere de preposició.
si. Nota musical.



sís. Forma plural de .

sis. Número 6.



sòl. Referent a terra.

sol. Astre.
sol. Del verb soler.
sol. Nota musical.
sol. Referent a solitari.



sòls. Forma plural de sòl.

sols. Forma plural de sol.
sols. Adverbi.

 

són. Del verb ésser o ser.

son. Tercera persona del singular masculí del pronom possessiu.
son. Adjectiu possessiu masculí que fa referència a la tercera persona del singular.
son. Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment.



té. Del verb tenir o tindre.

te. Tipus d'arbust.
te. Beguda obtinguda arran de les fulles de l'arbust amb el mateix nom.
te. Forma, que en determinats casos, adopta el pronom et.




vòs. Pronom personal.

vos. Forma adoptada pel pronom us quan va enganxat mitjançant un guionet a un verb que acaba en consonant o en u semivocal.




.
.
.
.
.





Llista antiga. Vàlida fins 2018.



Signe diacrític


bé. Adverbi.
bé. Conjunció.
bé. Interjecció.
bé. Nota d'un examen.

be. Forma singular de la lletra "b".
be. Nom genèric d'una determinada espècie d'animals "Ovis aries".



bóta. Recipient destinat a contenir líquids.

bota. Del verb "botar".
bota. Tipus de calcer.



déu. Nom genèric amb què hom designa l'anomenat "ésser suprem".

deu. Adjectiu.
deu. Nombre cardinal.



déus. Forma plural de "déu".

deus. Forma plural del nombre cardinal "deu".



dóna. Del verb "donar".

dona. Persona del gènere femení.



és. Del verb "ésser" o "ser".

es. Pronom personal reflexiu de tercera persona del sigular i del plural.



fóra. Del verb "ésser" o "ser".

fora. Preposició.



mà. Part del cos humà.

ma. Primera persona del femení singular del pronom possessiu.
ma. Adjectiu possessiu femení que fa referència a la primera persona del singular.



més. Adverbi de quantitat.

mes. Espai de temps.
mes. Conjunció. Però.



món. Conjunt de totes les coses, la realitat, l'univers sencer.
món. El planeta Terra.
món. La societat o una part de la societat.

mon. Primera persona del masculí singular del pronom possessiu.
mon. Adjectiu possessiu masculí que fa referència a la primera persona del singular.
mon. Adjectiu relatiu o pertanyent al mon.



móra. Fruit de la morera.

mora. Retard.



nét. Fill d'un fill o d'una filla.

net. Sense taques, sense brutícia...



ós. Tipus d'animal.

os. Part de l'esquelet.



pèl. Apèndixs filiformes que presenten alguns animals i plantes.

pel. Article contracte format per la preposició "per" més l'article "el".



pèls. Forma plural de "pèl".

pels. Article contracte format per la preposició "per" més l'article "els".



sé. Del verb "saber".

se. Pronom reflexiu de tercera persona.



séc. Senyal causat per pressió, que resta en una roba, un paper...

sec. Mancat d'humitat.



sèu. Secreció lipídica d'alguns animals.

seu. Del verb "seure".
seu. Església catedral.
seu. Adjectiu i pronom possesiu de tercera persona.



sí. Adverbi d'afirmació.

si. Cavitat o depressió.
si. Conjunció.
si. Forma que pren, en alguns casos, el pronom reflexiu de tercera persona darrere de preposició.
si. Nota musical.



sóc. Del verb "ésser" o "ser".

soc. Tipus de calçat.
soc. Tipus de mercat característic dels països àrabs.



sòl. Referent a "terra".

sol. Astre.
sol. Del verb "soler".
sol. Nota musical.
sol. Referent a "solitari".



sòls. Forma plural de "sòl".

sols. Forma plural de "sol".

 

són. Del verb "ésser" o "ser".

son. Tercera persona del singular masculí del pronom possessiu.
son. Adjectiu possessiu masculí que fa referència a la tercera persona del singular.
son. Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment.



té. Del verb "tenir" o "tindre".

te. Tipus d'arbust.
te. Beguda obtinguda arran de les fulles de l'arbust amb el mateix nom.
te. Forma, que en determinats casos, adopta el pronom "et".




ús. Substantiu. Acció de fer servir una cosa.

us. Pronom personal feble.



vénen. Del verb "venir" o "vindre".

venen. Del verb "vendre".



véns. Del verb "venir" o "vindre".

vens. Del verb "vendre".



vés. Del verb "anar".

ves. Forma plural de la lletra "v".




.
.
.
.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada